viernes, 28 de marzo de 2008
sábado, 22 de marzo de 2008
yellowstone!
Una de les zones de guèisers més conegudes és el parc nacional de Yellowstone en els Estats Units. allà s'hi troben uns 100 guèisers actius.
Aquestes són algunes fotos espectaculars d'aquest gran guèiser.
El més conegut és el Old Faithful, traduit com el vell fidel. Aquest guèiser expulsa aigua cada hora durant un periode de 5 minuts i arriba a altures de 50 metres!
Aquí us deixo un link que dona directament a una webcam situada davant del Old Faithful. En aquesta web trobarem les dades de temperatura actual, la hora, i els segons que falten per que emeti aigua.
Aquestes són algunes fotos espectaculars d'aquest gran guèiser.
viernes, 21 de marzo de 2008
els guèisers!
La geotèrmia és la ciència relacionada amb el calor interior de la Terra. La seva aplicació pràctica principal és la localització de jaciments d'aigua calenta per al seu ús en la generació d'energia elèctrica, calefacció o processos de secat industrial. La calor es produeix entre l'escorça i la part superior de la Terra.
Les seves principals manifestacions són:
Brolladors d'aigua calenta, guèisers i fumerols
Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
La paraula guèiser prové de Geysir, nom d'una terma d' Islàndia i en anglès es diuen HotSprings.
La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable que existeix, tan sols, a algunes parts del planeta, pel que són un fenomen bastant estrany. Exi
steixen prop de 1000 guèisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone situat als Estats Units.
Alguns guèisers fan erupcions fent l'erupció a períodes fixes però la majoria són irregulars. Els intervals entre erupcions depenen de variables com l'aportament de calor, la quantitat i la velocitat d'afluència de l'aigua que hi ha sota terra i les connexions subterrànies dels guèisers.
La duració és diferent per cada guèiser, pot ser de segons o de hores.
L'altura de la columna d'aigua també varia entre 1m i 100 m i la quantitat d'aigua expulsada pot ser de pocs litres fins a centenars de milers.
Els guèisers apareixen quan la base de la columna d'aigua que reposa en una camera subterrània s'evapora amb el contacte amb una roca calenta.
Quan l'aigua bull s'expandeix arrossegant una mica de líquid cap a l'exterior, la força en que surt depèn de la seva profunditat. Immediatament desprès, tota la columna s'evapora provocant l'erupció del guèiser.
Les seves principals manifestacions són:
Brolladors d'aigua calenta, guèisers i fumerols
Un guèiser és una surgència natural d'aigua calenta i vapor, emesa violentament i periòdicament per una xemeneia especial.
La paraula guèiser prové de Geysir, nom d'una terma d' Islàndia i en anglès es diuen HotSprings.
La formació de guèisers requereix una hidrogeologia favorable que existeix, tan sols, a algunes parts del planeta, pel que són un fenomen bastant estrany. Exi
steixen prop de 1000 guèisers arreu del planeta, prop de la meitat al Parc Nacional de Yellowstone situat als Estats Units.Alguns guèisers fan erupcions fent l'erupció a períodes fixes però la majoria són irregulars. Els intervals entre erupcions depenen de variables com l'aportament de calor, la quantitat i la velocitat d'afluència de l'aigua que hi ha sota terra i les connexions subterrànies dels guèisers.
La duració és diferent per cada guèiser, pot ser de segons o de hores.
L'altura de la columna d'aigua també varia entre 1m i 100 m i la quantitat d'aigua expulsada pot ser de pocs litres fins a centenars de milers.
Els guèisers apareixen quan la base de la columna d'aigua que reposa en una camera subterrània s'evapora amb el contacte amb una roca calenta.
Quan l'aigua bull s'expandeix arrossegant una mica de líquid cap a l'exterior, la força en que surt depèn de la seva profunditat. Immediatament desprès, tota la columna s'evapora provocant l'erupció del guèiser.
viernes, 7 de marzo de 2008
principals característiques
Hi ha diversos factors que influeixen en la viscositat del magma:
Temperatura: com més elevada, menys viscositat té el magma.
Pressió: comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós.
Gassos disolts: com més abundants, més fan augmentar la pressió interna del magma i això fa que sigui menys dens.
Composició quimica: com més abudant és el sílice que forma minerals amb estructures moleculars, el magma és més viscós
El vulcanisme primari s'anomena actiu. A les regions en les quals no hi va vulcanisme o l´activitat volcànica s´evidència menys és anomenat atenuat o secundari.
Tals manifestacions són de tres tipus: emisions de gas a temperatures que varíen dels 200ºC als 800ºC, anomenades fumeroles; emanacions de vapor d´aigua, que contenen sofre, la temperatura del qual va de 40ºC a 200ºC, distinguides amb el nom de solfats; i emisions de vapor d´aigua i anhíbrid carbònic, a menys de 40ºC.
Temperatura: com més elevada, menys viscositat té el magma.
Pressió: comprimeix els minerals i fa el magma més dens i viscós.
Gassos disolts: com més abundants, més fan augmentar la pressió interna del magma i això fa que sigui menys dens.
Composició quimica: com més abudant és el sílice que forma minerals amb estructures moleculars, el magma és més viscós
El vulcanisme primari s'anomena actiu. A les regions en les quals no hi va vulcanisme o l´activitat volcànica s´evidència menys és anomenat atenuat o secundari.
Tals manifestacions són de tres tipus: emisions de gas a temperatures que varíen dels 200ºC als 800ºC, anomenades fumeroles; emanacions de vapor d´aigua, que contenen sofre, la temperatura del qual va de 40ºC a 200ºC, distinguides amb el nom de solfats; i emisions de vapor d´aigua i anhíbrid carbònic, a menys de 40ºC.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
